Al país de Jane Austen

Winchester havia estat una de les ciutats més importants d’Anglaterra, avui un dia és una ciutat de mercat amb una personalitat sorprenentment diferenciada en aquest país cada cop més tendent a la homogeneïtzació. La principal atracció de Winchester és la seva catedral que vista des de fora resulta completament decebedora, ja que la façana és ben poca cosa. Tanmateix l’exterior no resulta gens indicatiu del que hom pot trobar al seu interior. Començada al temps del romànic, això només s’aprecia a algunes parts del creuer que van ésser absorbides dins d’una gran magnifica estructura gòtica. Hi ha diversos monuments funeraris, alguns policromats, de finals de l’edat mitjana que fan molt d’efecte. El més important però és segurament un dels més senzills: el dedicat a Jane Austen que es troba al terra a la part esquerra de la nau principal. De fet, la seva làpida no fa cap referència a la seva activitat com escriptora sinó que simplement es destaca la seva religiositat i el fet que fos filla d’un reverend. Seixanta anys després s’afegí un placa de bronze que parla de la seva dimensió com a escriptora. No gaire lluny de Winchester es troba Chawton un poblet molt petit on l’escriptora visqué de 1809 a 1817, el lloc per tant on escrigué les seves obres. Com que arribem a dos quarts de sis, ja no és possible la visita a la casa (després de les cinc queden poques coses obertes a aquest país encara que el final del dia estigui en aquesta època de l’any molt lluny). Només veiem algunes parts del graner i els magatzems, on es conserva el cotxet que utilitzava per desplaçar-se, i el jardí no gaire gran però alhora extremadament bell i simple. Tot i ésser al juliol fa una tarda de gloriosa primavera. El poble són quatre cases i la major part envolta una gran extensió de gespa on s’estava desenvolupant un partit de criket. Un lloc reduït i limitat però perfectament apte per a dedicar-se a la tasca d’inventar mons que és la feina essencial de tot novel·lista.