6/14/2007

Pascal de Rosellini

Als darrers anys de la seva vida Roberto Rosellini treballà fundamentalment per la televisió fent obres de ficció dedicades a esdeveniments i personatges històrics. El NFT ha acabat el cicle de Rosellini amb la projecció del tot el que resta disponible d’aquest material. Dimarts, vaig veure el film dedicat a Pascal i em vaig quedar realment sorprès. En primer lloc, perquè jo havia llegit que aquestes darreres obres tenien un caràcter divulgatiu. Res més lluny de la realitat, el film no es dedica a gaire explicacions sobre temes com el Jansenisme o la Fronda que em sembla no són gaire coneguts fora del públic francès. Pel contrari pressuposa i exigeix un cert coneixement de la història, si més no una sensibilitat, per gaudir-ne. Però fonamentalment, la raó de la meva sorpresa és que vaig descobrir una obra mestra ignorada. El Pascal de Rosellini és una gran pel·lícula que supera sense problemes el risc, assenyalat pel seu autor, de fer una pel·lícula interessant sobre un home que morí verge. La Pel·lícula té un ritme especialment adient i tots els seus enquadrament són d’una exquisidesa que recorda la pintura dels contemporanis de Pascal que visqueren a Holanda. Certament, per a fer aquesta obra mestra, Rosellini tingué un ajudant de primera categoria que fou el mateix Blaise Pascal, l’esperit més brillant de l’Europa moderna segons Nietzsche. Òbviament necessitaria llegir el guió per fer una valoració exacta però molt poc del que diu Pascal no està manllevat directament dels seus textos. Aquest recurs a la majoria dels pensadors tindria com a possible efecte un monument al tedi. Però els Pensaments són una altra cosa. La seva natura és essencialment dialògica i per això la seva utilització dramàtica no els traeix en absolut. La mateixa cura emprada en la descripció del protagonista és troba la tractament dels altres membres de la seva família i especialment de la seva germana Jacqueline, probablement la presència més important de la vida de Pascal. La mort de Pascal que clou el film és una escena impressionant en la seva autentiticitat, una de les morts més colpidores de la historia del cine.

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

Anonymous Cristina said...

Una pel.lícula extraordinària És cert que les escenes semblen totes pintures d'interiors flamencs, amb tots els detalls.

Per Pascal el tema de Déu és molt important, sobretot per com ve marcat per la vocació de la seva germana, que decdeix internar-se en un convent.

És també remarcable la poca salut del científic-filòsof. Probablement els seus descobriments són resultat d'estones de profund dolor físic el qual ell reconverteix en moments de lucidesa (descobriment del buit, la pressió atmosfèrica...).

Amb quina dignitat queda retratada la vida i MORT de Pascal. Bellíssim

8:50 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home