Barcelona i Londres

Les comparacions que Hoggart establia entre Barcelona i Londres, sempre a favor de la primera, eren les següents:
1/ la ja esmentada de l’alcohol
2/ La netedat dels carrers de Barcelona en comparació amb els londinencs.
3/ La fiabilitat del servei de metro.
4/ la possibilitat de fruir d’àpats de primera qualitat pel mateix preu que a Londres es poden adquirir només pizzes o hamburgueses més aviat greixoses.
5/ La Boqueria
Algunes d’aquestes raons son evidents, com la quarta i la cinquena, i no requereixen grans explicacions. D’altres poden resultar sorprenents però no estan fora de lloc. Els barcelonins no acostumen a tenir una percepció de la seva ciutat com a neta, però el fet és que resisteix molt bé la comparació amb alguns espais públic londinencs que són desoladors, per exemple, els pisos superiors dels busos després de les nou del vespre. En una ciutat on la gent pot estar dues hores per arribar a casa, plegar tard de la feina no et deixa gaire més opcions que sopar una de les esmentades pizzes o hamburgueses dins del bus on normalment acaben quedant-se les deixalles. Indirectament, Bin Laden i l’IRA, són també culpables de la brutícia londinenca. Hom pot caminar hores per Londres sense veure una paperera. Sembla que han estat retirades per fer més efectiva la lluita antiterrorista. Pel que fa la qüestió del metro, crec que Hoggart té raó. El metro barceloní és escarransit i esquifit, però quan entres a una estació les possibilitats d’arribar al teu destí són molt altes. De fet, no et planteges seriosament que això no pugui passar. Un altre cosa s’esdevé al privatitzat servei de metro londinenc, especialment els caps de setmana quan sovint es tanquen línies senceres per fer treballs de manteniment.