Zhuangzi

Tots els que han freqüentat les pàgines de J.L.Borges tindran un record del filòsof taoista Zhuangzi (s. IV, BCE), que després de somiar-se com una papallona, quan despertà es qüestionà si era Zhuangzi qui havia somiat ésser una papallona o si alguna papallona en aquell moment estava somniant ser Zhuangzi. Segons Chakkavarthi, Zhuangzi és el màxim exponent de la posició escèptic al pensament xinès, tot i que de fet la seva interpretació té un caràcter més relativista que escèptic. Tot i que certament resulta temptadora una aproximació al dubte hiperbòlic, la possible intenció del pensador xinès era la d’emfatitzar que mai no podem estar segur de quines perspectives són possibles en cada situació determinada. La seva posició pot certament ser qualificada d’escèptica, però en un sentit hermenèutic. Allò qüestionat és la capacitat d’altres escoles, com el confucionisme, d’afirmar que el seu dao (traduït a l’anglès com “way” i que per tant tindria la temptació de posar en català com a mètode) és veritat i d’altres són falsos. Allò que es pot mesurar és el seu èxit però no pas la seva veritat. Ni tan sols la victòria en un debat produirà res més enllà d’una superioritat o d’una inferioritat en capacitat expressiva. Més que del coneixement en si mateix, Zhuangzi sembla haver dubtat de l’exit pràctic del coneixement discursiu. Hi ha però múltiples camins des de la naturalesa per assolir aquest èxit i el perill són les posicions que ens allunyen de la naturalesa, duent-nos pel camí de la convenció i ens volen imposar la seva exclusivitat com fora el cas del confucians.