5/03/2007

Més sobre "la vida dels altres" (en diàleg amb Ramon)

No ho veig tan clar. Començant pel tema que puc estar més d’acord, és evident que si els nazis no haguessin estat esclafats els veuríem d’un altre manera segurament més propera a la mirada que fem sobre el període anterior a la guerra, generalment cega envers el fet de les nombroses coincidències existents entre els nazis i els que després serien els “bons”. La història mai no la escriuen els perdedors. No veig tan clara la comparació amb els règims soviètic i xinès. Crec que una cosa és fer una avaluació diferent, des d’un punt de vista teòric, del nazisme, que és producte de la reacció contra la il·lustració, que del comunisme, el qual representa l’avantguarda de l’ideari il·lustrat. Una altra és valorar allò que realment succeí i jo en tinc poques dubtes que preferiria haver viscut segurament a l’Alemanya d’Hitler que a la Rússia de Stalin i a qualsevol de les dues abans que a la Xina de Mao, probablement el règim més inhumà que ha existit mai (tot i que dit sigui de passada, Mao no tenia gairebé formació marxista i l’únic filòsof occidental pel que havia mostrat un interès real era Nietzsche). Anant al tema de la pel·lícula, em sembla que la teva tesi és que cal suposar que el deteriorament progressiu del règim va acabar d’alguna manera el funcionament de la Stasi. L’acció principal de la pel·lícula s’esdevé l’any 1985. Precisament aquest és el punt en el que sembla estar en desacord Funder. Pel que fa a la condició de vida dels ciutadans el deteriorament era constant, però la Stasi potser més que un instrument del règim era la veritable essència del règim. No crec que hi hagués alguna cosa així com un relaxament dels procediments d’actuació. Crec que és important recordar que de fet l’esfondrament de la DDR tingui causes fonamentalment exògenes. És un règim que existí mentre ho volgué la Unió Soviètica i desaparegué quan la Unió Soviètica ja no volgué o no fou capaç de mantenir-la. És sempre pueril jugar als contrafactuals però no és del tot impossible pensar que si en comptes de Gorbachov hagués hagut un polític més enèrgic, com per exemple Putin, potser la Stasi estaria encara actuant.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Anonymous Ramon said...

No comparava l'ideari d'aquests règims, sinó només l'ús de la violència. I, normalment, en un règim en principi extremadament violent, aquesta violència deixa pas després d'un temps a la por, una por bàsicament deguda al record de la violència.

No dic, doncs, que el règim no fos equivalent a la Stasi, però això no treu que la Stasi dels anys 50 no devia ser la mateixa que la de finals dels 80. Ho dubto molt. Ara, jo no ho sé del cert.

5:15 p. m.  
Blogger Jordi said...

Allò que vaig entendre és que plantejaves que a hores d'ara règims com el xinés o el soviètic tenen millor imatge que el nazi, cosa que em sembla més certa fa vint anys que no ara (i segurament això és molt just). La teva hipòtesi sobre la persistència de la memòria és certement vàlida pel franquisme. Jo tampoc m'atreveixo del cert a jutjar sobre la RDA, parlo basant-me en el comentari de Funder. Potser aquí un bon referent comparatiu fora l'actual Rússia on em sembla que l'antic aparell repressor (més o menys acutalitzat) està en plena forma i en poc temps està reproduint un clima de violència equiparable al de la Unió Soviètica. De fet, segons el testimoni d'Anna Politkovskaya pitjor.

5:09 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home