filosofia i ciutadania

Llegeixo al bloc de l’Alcoberro, la notícia de la probable disminució de l’assignatura de filosofia en una hora setmanal. Em sembla un fet gairebé necessari. De fet, serà una altra assignatura “Filosofia i ciutadana”, cosa que significa una desaparició notable dels continguts previstos. Prescindint del fet de la desaparició total de les nocions d’epistemologia, metafísica, lògica o psicologia que es feien al batxillerat, el programa quedava definit en uns límits raonables de temps, cosa del tot contrària a la nostra tradició acadèmica fidel al seu principi pedagògic de que un programa ha de tenir necessàriament unes dimensions que facin la seva realització impossible. La reducció a dues hores setmanals, manté el desequilibri tradicional que, per raons a l’abast de ments més clares que la meva, ha de ser extremadament beneficiós. Mentre que l’Alcoberro semblava lleugerament indignat, jo estic moderadament satisfet. De fet, des de l’any 1991, quan el molt influent Pere Solà em manifesta la seva convicció que a un batxillerat destinat al 80% de la població (aquest era el càlcul inicial) la filosofia era del tot innecessària, estic convençut de la desaparició en un termini incert de l’assignatura. Ha aguantat 16 anys i amb aquest ritme té corda per a malviure uns quants més. Potser prou temps fins i tots perquè m’arribi la jubilació.