Wells

Wells, unes vint milles al sud-oest de Bath, és una de les ciutats més agradables del sud d’Anglaterra, una de les poques que encara semblen retenir unes mínimes engrunes de personalitat pròpia, encara que només sigui pel curiós títol de ser la ciutat anglesa més petita. Com moltes altres ciutats de mercat hi ha poca cosa més que la High Street comercial i un complex eclesiàstic. Mentre que la high street és només lleugerament diferent de del les altres ciutats, el complex és de primer ordre. Està format pel palau del bisbe, que no vaig veure perquè només es pot visitar a l’estiu i la catedral, un edifici magnífic d’estil gòtic. L’entrada és imponent amb un conjunt escultòric a la façana de 365 estàtues, el més important de la illa, tot i que l’estat de conservació no és gaire bo; una bona part, la inferior, patí la ira dels puritans. Dintre de la catedral dos punts mereixen una atenció especial. En primer lloc, el rellotge medieval el segon més antic d’Europa en funcionament si no recordo malament, i uns arcs central en forma de tisora que pel que jo se tenen un caràcter del tot únic (em sembla que aquesta és també una solució emprada per Gaudi però 500 anys després).Passejant per la ciutat constatem la nodrida presència de l’anomenada “tercera edat”, cosa que suposa un contrast amb la ciutat de Londres on no sembla haver gaire vells i potser els que hi són. tampoc s’atreveixen del tot a sortir al carrer.