nacionalisme espanyol

No és veritat que criticar el nacionalisme català suposi ser nacionalista espanyol, però si és veritat que si no hi hagués hagut nacionalisme espanyol, tampoc hauria mai hagut un nacionalisme català. Aquest nacionalisme espanyol és l’arrel certa dels greuges, certs i inventats, que conformen la base del nacionalisme català. Tampoc es cert que tots els nacionalismes siguin iguals. Hi ha una gran diferència entre un nacionalisme d’estat com el francès i l’espanyol. Mentre que el primer és una revindicació d’un projecte, la revolució, el segon és purament reactiu; la conseqüència del despit enfront del fracàs esdevingut entorn a la impossible conservació de l’imperi. De fet, l’enfrontament amb el catalanisme és la rememoració agònica i permanent d’aquest conflicte amb una sortida gratificant tot i que falsa (dominar els catalans no suposa recuperar l’imperi). Això sí, si el fons manté la seva putrefacció essencial, la façana ha estat arreglada per fer el mínim de goig que permet enredar els despistats, mentre que com deia el Ferran ahir al catalanisme ja fa massa tems que li cal alguna mà de pintura.