Dover

Les primeres vegades que vaig visitar el Regne Unit, Dover fou sempre per mi la porta d’entrada i poca cosa més, un lloc per passar ràpidament sense aturar-me, sovint encara marejat per la travessia del canal (ho passo molt malament sempre a un vaixell). Diumenge passat vaig anar-hi expressament. De fet, no hi vaig entrar al poble, però vaig poder veure les dues atraccions principals del lloc: la reserva natural situada a sobre dels penya-segats blancs amb camins per recórrer durant una bona estona, mirant l’espectacle de les onades xocant contra els penya-segats i una miqueta de França si fa bon dia (fou el cas, vaig tenir sort) i la fortalesa, immensa, just al costat. La seva part més interessant sense dubte és la soterrada (els penya-segats famosos estan completament foradats), una xarxa de túnels de molts quilometres de llargada. Fou dissenyada als temps de Jordi III, com a quarters. La idea era sorprendre un possible exercit francès d’invasió amb una armada sorgida de sota terra (en principi jo diria que una idea ximple, però potser per això podia funcionar). Al temps de la segona guerra mundial, la fortalesa jugà un paper crucial a la defensa de la illa. Fou des del seu interior des d’on l’almirall Ramsey dirigí el miraculós reembarcament de Dunkerke, una de les grans epopeies britàniques de la segona guerra mundial. Dins del túnel nombroses dependències s’han conservat com estaven llavors i permeten rememorar aquells temps. Hi ha també un hospital soterrani que estava tancat però el dia de la nostra visita. Fora del túnels hom pot visitar una molt reconstruïda torre de l’homenatge, una església saxona i un sorprenentment sencer far romà.