Canaletto a Dulwich

Dulwich és una barri força allunyat del centre de Londres. Esta situat a la part meridional, és a dir, sota el riu Thames. No hi arriba el metro, però si algun ferrocarril de rodalies, algunes d’aquestes línies no surten mai de l’aglomeració urbana londinenca, i alguna línia de bus. Fa uns diumenges varem voler veure alguna exposició i no tenint coratge per anar a la National Gallery (on hi ha una exposició sobre els paisatges de Renoir) o a la Tate (on hi ha una gran retrospectiva de Hogarth), i enfrontar-nos a la gernació habitual que el diumenge és de prou dimensió com per pràcticament impedir-te veure els quadres, triem l’opció de l’Art Gallery de Dulwich, on fan una exposició sobre Canaletto. Malauradament la nostra elecció tampoc és prudent i malgrat estar a Dulwich hem de fer una hora d’espera i després una hora de cua, per entrar a unes sales del tot atapeïdes. L’exposició resulta però interessant. Recordava una que havia vist fa uns anys al centre de cultura contemporània on es mostrava la precisió del seu estil pictòric i la invenció d’una nova finalitat per la pintura, que presagiava la futura invenció de les postals turístiques, però que en feia d’aquest art un testimoni directe de la realitat d’una forma més potent de la que havia estat fins llavors. Allò que no sabia és que Canaletto no estigué sempre vinculat a la seva ciutat nadiua, sinó que passa gairebé nou anys a la capital anglesa, invitat per alguns personatges importants de la cort. A Londres fou un testimoni d’excepció de l’expansió viscuda per la ciutat, sota el regnat dels diferents Jordis. Els ponts que foren llavors bastits són el tema dels seus quadres més importants. Especialment encertada fou la captació dels cels londinencs que com ja he explicat alguna vegada estan entre el millor d’aquesta ciutat (els de la meva, a hores d’ara em semblen massa monocroms). Els quadres van acompanyats en molts casos dels estudis previs fets sobre el terreny que tenien un paper fonamental, ja que Canaletto, com cap pintor de la seva època, no disposava dels mitjans necessaris per pintar a l’exterior. Curiosament, la única indicació física de l’aspecte d’aquest pintor de vida poc coneguda, es troba a una escena camperola a prop de Londres, on inclogué un petit i minimalista autoretrat.