El Rei Asoka

Un dels passatemps no especialment interessants però freqüents entre els llegidors i comentadors de filosofia, ha estat el d’esbrinar qui ha estat la figura històrica més propera a encarnar la figura ideal del filòsof-rei. En un hipotètic ranking probablement el primer lloc estaria ocupat per l’emperador romà Marc Aureli. Una proposta plausible i menys freqüent, ja que hom tendeix poc a mirar envers l’est és la del rei Asoka, un dels monarques que va gaudir de més poder als sots-continent hindú als voltants dels segle III a.c. Les narracions que expliquen el seu regnat, diuen que després d’un primer període d’eixamplament del seu imperi, pels mitjans habituals com s’eixampla un imperi, li sobrevingué un penediment sincer i des de llavors la seva preocupació fonamental fou prendre cura de la millora de la vida dels seus súbdits, tant a nivell espiritual com a nivell material. Per assolir la segona fita construí diverses obres públiques com allotjament per peregrins i va donar suport a l’ajut mèdic per sers humans i animals (essent així el primer predecessor de la seguritat social en un sentit més avançat que el de la nostra època. Els nostres estats ens procuren metges gratuïts però no pas veterinaris). Per la segona finalitat promogué la vida religiosa, però en un sentit certament tolerant, perquè tot i que ell fos budista, afavorí igualment les comunitats jainistes o brahamàniques. És probable que fos el primer monarca que abolís la pena de mort i és segur que prohibí la tortura i que a la seva època final prescindí de les grans expedicions de caça i dels sacrificis massius d’animals propis de la tradició hindú. També instituí un sistema d’ajut econòmic pels presoners que ja haguessin complert la seva pena, anticipant-se en dos mil anys als defensors de la reinserció social. Malauradament el seu regnat no tingué continuïtat.