Socialisme

Si hagués de definir-me políticament a hores d’ara, tindria encara molt clar que soc socialista, en un sentit filosòfic del terme que no em fa sentir cap vinculació especial amb els partits que ens governen tant al país on visc, com al país on em paguen. No tindria pas tan clar i em costaria dir, de fet no ho diria pas, que soc d’esquerres. Penso en conseqüència que les classes no han desaparegut, sinó que són l’instrument més bàsic per conceptualitzar les dinàmiques socials del mon que ens envolta. Tanmateix la dificultat a hores d’ara de parlar sobre el tema em sembla de primer ordre. Fa unes setmanes la professora que imparteix classes d’ètica a l’institut em comentava la seva intenció de, tot seguint el fil del curs fins ara estructurat entorn de la noció de marginació, parlar de la noció de classe social i em demanava algun suggeriment. Vaig trobar-ho una tasca d’extremada dificultat intel·lectual. La presència de les classes és òbvia però tendeix a la transparència. En el nostre món, la realitat més evident és alhora la més amagada i per tant la més difícil de mostrar.