més sobre la common decency

Al fil d’allò apuntat pel Ramon sobre la common decency, voldria tornar sobre aquesta noció. Per Orwell, la common decency fora el nucli central d’un pensament socialista. Això des d’un cert punt de vista és del tot supressiu. No és gens difícil trobar exemples de personatges de l’esquerra que són l’antitesi d’aquesta actitud, començant pel recent exemple de la tinent d’alcalde que es declara antisistema quan ningú no pot ja recordar els anys que porta viatjant en cotxe oficial. El fet és conegut però em sembla revelador de l’equívoc constant entorn d’allò que suposa l’esquerranisme en general i el socialisme en particular. Orwell està evidentment referint-se un socialisme que té les seves arrels a un ideal moral. Però ell mateix remarcà que la major part dels socialistes són ben aliens a aquestes raons, pel contrari el socialista típic té com a motiu més fonamental: “a hypertrophied sense of order. The present state of affairs offends them not because it causes misery; still less because it makes freedom impossible, but because is untidy”[1]. Evidentment aquesta motivació era igualment valida pels que optaren pel feixisme i això seria un fonament més pels que defensen l’equivalència de tots dos extremismes. Vol dir això que, com sovint llegeixo, a blocs i publicacions més o menys dretanes, hi ha la mateixa obligació de demanar perdó pels que foren feixistes que pels comunistes-stalinistes? No ho veig pas del tot clar. Em sembla indiscutible que no vaig gaire diferència en el cas de la gent de la que parla Orwell. (Simone de Beauvoir o Sartre posem per cas) i els feixistes, però el treballador a l’atur de Poble Nou o de l’East End a la dècada dels trenta em sembla que és una altra cosa . No sembla equitatiu fer com si no existís l’altre arrel dels moviments socialistes, la relacionada amb la common decency, la lluita contra les injustícies flagrants que foren ben definitòries de les societats europees. Hi ha un cert cinisme en exigir el perdó de gent que lluitaren pura i simplement, amb més o menys encert, més o menys inconsciència, per la seva supervivència
FILMOSOFIA
[1] Orwell’s England, p.179