Júlia i Marc

Reprenc el meu bloc després d’unes vacances que, com totes les que faig, ben bé per relaxar-me no han servit. Això si, l’objectiu fonamental ha estat acomplert i he conegut els meus nebots, el Marc i la Júlia. He compartit moltes hores amb ells i tot i així no han estat prou. No diré gaire res de les seves excel·lències, totals, per la modèstia inherent al fet d’ésser part interessada. Si que recordaré una definició del meu mestre, en Jordi Sales, que una vegada digué que els nens són laboratoris de metafísica. Hi havia bastant de cert en aquesta afirmació que la convivència amb els meus nebots corrobora. Darrerament, havia estat donat voltes, com molt parcialment aquest dietari reflecteix, sobre la superficialitat i la manca de valor de la noció de consciència o almenys del valor que li ha donat aquesta tradició mal anomenada cartesiana. L’observació del Marc i la Júlia d’alguna manera ha servit per corroborar aquesta hipòtesi, la personalitat és del tot independent de la consciència. Tots dos nadons malgrat el poc que poden saber del món, tenen una manera completament diferent d’ésser-hi al món i mostren actituds ben diferenciades envers allò que l’envolta. Tot allò vist fa preveure un noi més inquiet i tabalot i una noia més assenyada i prudent. El temps ens donarà o traurà la raó.