Dues cures de l'anima

Ahir vaig penjar al bloc el treball que vaig presentar dijous passat Birbeck. Feia temps que no escrivia res amb tantes notes a peu de pàgina, però no ho enyorava gens. L’assaig és tan sols una petita exploració en un continent del que no sabia gens i del que no conec sinó una infinitesimal part. Tot i que no soni seriós per que des de fa catorze anys he fet més projectes i expressat intencions que no pas coses tangibles, crec que val pena mirar de conèixer més a fons la resta dels Upanisads i el Bhagavag Gita; la profundització a les sis escoles on es desenvolupa el pensament pròpiament filosòfic em resulta ara mateix, un xic menys interessant. Els Upanisads són un text de difícil recorregut sense crosses, però de freqüentació obligada. Per l’època hauríem de comparar-lo a la Bíblia o als poemes homèrics. Filosòficament és segurament molt més interessant que el llibre sagrat dels jueus tot i que possiblement sigui inferior en la qualitat de la seva narrativa, quelcom de semblant s’esdevé amb els poemes homèrics però molt més accentuat. Fonamentalment el treball explora, sense descobrir res especialment nou, la identitat entre les nocions de Brahma, Deú però també la totalitat del que hi ha, i atman, que hom podria traduir potser al català com mateix. Potser la idea més importat és a la darrera frase quan extrec la conclusió que la via hindú de la cura de l’anima, ha de ser també una cura del tot, una cura del Cosmos. Certament això no és nou, també, com va mostrar Patocka, la via platònica era una via de cura del tot i només des d’aquí agafa algun sentit tota la xerrameca sobre les idees, però aquesta fou una saviesa a l’abast d’Occident que es perdé, i el crucificat hi jugà aquí segurament un paper gens menyspreable.