cel

Passa uns dies a Londres ara l’AlbertVitrià, només l‘he pogut veure alguna estoneta i potser no ens veurem gaire més perquè la seva agenda està força atapeïda, però ha estat prou per parlar i mostrar el seu immens enyor envers aquesta ciutat. Encara em falta un temps, però és clar que hom ha d’anar assumint que el futur no està aquí. L’enyor serà però inevitable i una cosa que segurament notaré a faltar és el cel de Londres ( en contra dels dos tòpics, ni el clima és aquí tan horrible, ni enyoro gens la cada cop més africanitzada climàticament Barcelona). És meravellós viure a una ciutat on gaudeixes de tot el que pot oferir una ciutat tenint al mateix temps una visió ampla del cel, que aquí és molt més entretingut que a casa nostra, i no només als nombrosos parcs, sinó pràcticament a qualsevol barri llevat de la City. Ni New York, ni Paris es poden compara en aquest sentit, ni molt menys Barcelona que per contrast apareix tancada i asfixiant.