At home in Renaissance Italy

Un dels esdeveniment culturals de l’any aquí a Londres és l’exposició que la National Gallery dedica a Velázquez. Malauradament no puc dir res sobre ella perquè no he anat ni hi aniré. El motiu òbviament no és cap animadversió contra el genial pintor sevillà, sinó l’extrem atapeïment que caracteritza l’exposició, superior a la mitjana de les macroexposicions londinenques que ja de per si és molt alta. No té res a veure amb una estona agradable haver de barallar-te i fer cua per fer una mirada fugissera vers un quadre després d’haver pagar quantitats no gens mòdiques, com ara deu lliures. En aquesta situació he optat per una opció més accessible i he anat aquest matí al Victoria & Albert Museum per veure l’exposició sobre la llar al renaixement i no m’he equivocat gens perquè la visita és francament recomanable i l’he poguda veure a més sense excessiva pressió, no estava pas buida, però era possible aturar-se el temps que volguessis enfront de qualsevol objecte. L’atractiu de l’exposició no és pas tant en aquest cas la qualitat de les obres, que és molt important amb quadres de Boticelli, Veronese o Lipi, com el discurs construït pels responsables de l’exposició, fonamentat en una bona part de l’extens fons de la col·lecció del museu. L’exposició vol presentar l’àmbit domèstic d’una llar renaixentista al període comprès entre 1440 i 1600. La mostra s’articula en tres espais que es corresponen amb les principals dependències d’una casa: la sala, el lloc on es duia a terme la vida social, el dormitori, on tenien lloc els majors esdeveniments vitals i el lloc on es feia la major inversió en mobles, i l’estudi, un àmbit exclusivament masculí i generalment molt reservat, més fins i tot que el dormitori, sense oblidar un part dedicada a la cuina. L’exposició distingeix entre els estils florentins i venecians que presentaven importants diferències. Hi ha alguns quadres com ja hem dit que tenen la funció bàsica de mostrar els interiors del moment, tal i com eren reflectits pels pintors sovint de manera anacrònica i sobretot objectes, alguns d’extraordinari valor artístic i d’altres amb un interès només històric, però tots perfectament triats per transmetre la idea del que significava viure en una llar renaixentista, fent així un viatge al moment on es forjaren uns ideals que en definitiva són els que encara guien la nostra vida domèstica.