Filosofia i religió

Darrerament vaig llegint coses sobre filosofia hindú per preparar la meva monografia del curs que estic fent a Birbeck . Evidentment vaig molt a poc a poc, perquè aquí torna a fer-se palesa la immensitat de la meva ignorància. Un dels llibres més interessants és el de Peter King que valdrà la pena de llegir a fons un cop acabat el curs. Plantejar una comprensió de la relació entre la filosofia d’occident i la d’orient implica una reconsideració del problema de la relació entre religió i filosofia. King assenyala l’estranyesa de la cultura occidental des d’una perspectiva etnogràfica amplia. A cap altre cultura el problema existeix perquè totes han tendit a mantenir els problemes bàsics de la filosofia dins d’una perspectiva religiosa. El xoc és una peculiaritat europea que té un moment de naixement a la il·lustració i és clar que això és un fet a tenir en compte quan es parli del fracàs d’aquest moviment. No estic pas descobrint la sopa d’all. Tot això és ben conegut. Tanmateix, l’oblit quasi institucionalitzat de l’edat mitjana, sinó es tracta de cercar arrels imaginaries, ens amaga sovint el fet que tampoc la història d’Occident ha estat sempre així. Llavors l’originalitat no està només en que hi hagi hagut il·lustració, sinó en preguntar-se perquè ha resultat tan difícil per a la religió cristiana, quelcom, l’obertura a una dimensió especulativa, que les altres religions han realitzat de manera relativament senzilla. Suposo que la resposta pot tenir diverses respostes. Jo apunto tres a mena d’hipòtesis que no són excloents: en primer lloc, l’asfixiant centralització que ha caracteritzat la història oficial del cristianisme, en segon lloc el fet segurament plausible que malgrat dos mils anys d’esforços la religió cristiana segueix sent segurament la menys raonable de les religions, un altre factor possiblement és la dificultat d’assumir l’herència de la tradició greco-romana on el problema havia tingut una solució original i basada a l’elitisme profund que caracteritzà ambdues societats: religió per les masses, filosofia pels escollits; una solució plausible, però que només funcionà d’una manera limitada a l’Europa Medieval.