El mur d'Adrià

Una de les més grans decepcions al meu primer viatge al Regne Unit fou la muralla d’Adrià. Probablement les nostres expectatives eren poc realistes i no tenia gaire sentit esperar una cosa així com la muralla xinesa, però al capdavall així és sempre l’origen de totes les decepcions. No recordo exactament quin punt visitarem, però si que hi havia poqueta cosa. Ara, quan el turisme és cada cop més una activitat fonamental, això sembla ser diferent. L’interès anglès pels seus certs, però llunyans i problemàtics, vincles amb la civilització romana no ha minvat, ans al contrari. Avui, el recorregut de la muralla és una de les rutes per caminar més populars del Regne Unit. Arreu del seu transcurs cada cop més proliferen les reconstruccions i els recordatoris de la línia de defensa bastida per l’emperador Adrià, que tingué èxit durant uns quant segles. La setmana passada vaig visitar un d’aquest llocs, l’antic fort de Segedunum, un lloc anomenat avui en dia de manera molt escaient, Wallsend (o començament segons es miri). Només baixar a l’estació del metro trobem un fet que diferencia aquesta estació de qualsevol altra anglesa: totes les indicacions són bilingües, en anglès i llatí (tot i que certament la traducció de termes com fumar o andana ha de tenir un xic de fantasiosa). El museu està just al costat de l’antic emplaçament del fort i s’aprecia molt clarament el començament de la muralla que ara és un camí com ja hem dit abans, així com el perímetre ocupat per tots els edificis existents a l’interior del fort. El lloc té una importància cabdal a la història de la regió, no només per la seva activitat a temps romans, sinó també perquè just al costat estigué la mina de carbó més important del país a la revolució industrial (la casa del propietari i director de la mina fou bastida just damunt de l’antiga residència del governador romà). Quan s’extingí la mina, el lloc fou utilitzat per fer unes drassanes que estigueren entre les més actives del país a començaments del segle passat. Ara que tot ha passat avall, ha arribat l’hora de la recreació turístico-històrica. El museu excel·leix, com molts d’aquella zona, pel seu valor didàctic, molt lluny de les vitrines polsoses plenes d’objectes de significat incert, que jo recordo de la meva infantesa. Una torre de 35 metres d’alçada forneix una vista panoràmica sobre el complex i facilita la comprensió d’una manera més eficaç que la que permet una simple passejada. Una reconstrucció sencera d’un balneari romà, segons el model de Chester, es situa al marge del recinte del fort i completa la visita.