Darwinisme i creacionisme

Ahir vaig veure la pel·lícula de Stanley Kramer Inherit the wind, una dramatització del judici que tingué lloc el 1925 a una petita ciutat de l’estat de Tenesee, on l’estat s’enfronta a un professor que ensenyava a les seves aules la teoria de l’evolució. Cercava materials per l’assignatura de Ciència, Tecnologia i societat i tenia un record difús de la pel·lícula que havia vist fa molts anys. Em sembla però que la pel·lícula és sobre tot interessant des d’un punt de vista polític, ja que pròpiament allò que acaba discutint-se és el dret del professor Scopes a exposar els seus punts de vista. De fet, el problema ha de ser polític, perquè jurídicament té poca discussió que el professor va infringir la llei. La qüestió llavors és la justícia de la llei. La visió del film reforça la tesis de Biskind que la qüestió central del cine americà dels cinquanta és el triomf del centre polític, aquí representat per l’advocat defensor interpretat per Spencer Tracy, el punt mig entre l’ultradretà fiscal i el nihilista periodista interpretat per Gene Kelly que representa l’esquerra. El triomf del centre és un triomf racional i està temperat pel fet que el personatge del fiscal apareix com un personatge fonamentalment equivocat, però malgrat tot humà, mentre que el personatge del periodista és sempre presentat des de l’angle més desagradable possible, un personatge incapaç de sentiments nobles i de transcendir el seu cinisme. En qualsevol cas, la pel·lícula tracta una qüestió que està lluny d’estar resolta. Avui the Guardian informava sobre els avenços de l’ensenyament creacionista a les escoles britàniques. 59 escoles estan utilitzant en aquests moments un material preparat per la societat Truth in Science que malda per defensar la doctrina del disseny intel·ligent, presentada com l’alternativa científica al darwinisme. Tot i que el govern s’ha declarat en contra de la utilització d’aquest material, l’autonomia de les escoles en el disseny del currículum és molt gran i no en manquen algunes lligades directament a grups de difusió del creacionisme. La qüestió esdevé més preocupant quan considerem el baix nivell de les explicacions fornides als alumnes que els hi fa molt difícils destriar entre allò argumentat racionalment i el discurs de caire religiós.