Abadies

Del meu primer viatge a Gran Bretanya una de les coses que més recordo són les abadies, que generalment estan sempre en runes. Totes les del país foren abandonades més o menys al mateix temps quan Enric vuitè abandonà l’església catòlica i dissolgué totes les ordres monàstiques foragitant els seus membres. A hores d’ara, l’interès britànic per la seva història permet conservar-les però no han tingut el mal gust, des del meu punt de vista, de reconstruir-les ni molt menys d’intentar mantenir una vida monàstica que hores d’ara no té gaire sentit. Tot i que no tinc cap simpatia pel romanticisme, em sento còmode, com tothom, amb els arquetips i la combinació de les runes amb la ruralia anglesa fa un efecte realment important. Al darrer viatge a Yorkshire durant el half-tem vaig poder veure tres de les més importants del país. La darrera que vaig veure fou la de Whitby al poble coster que du el mateix nom. L’abadia està sobre d’un gran penya-segat que domina la badia on hi ha el port i el poble. Anàrem un diumenge que era el darrer abans d’Halloween i una bona part del públic anava disfressat amb motius sinistres o neo-romàntics. Fou en aquest poble on inicia la seva carrera professional el capità Cook i on Brahm Stoker, que en tenia vincles, situà l’arribada a Anglaterra del comte Dracula. Un bon tros de las façanes de l’abadia resten dempeus. Rievaulx és per alguns la millor des les abadies de la regió en part per estar situada dins d’una vall molt arbrada. El monestir fou cistercenc i tota la planta esta conservada amb tres nivells de columnes a la planta principal. També cistercenca és l’abadia Fountains, potser la que conserva una part més important de l’edifici original, especialment la planta principal amb una finestra de grans dimensions més de 18 metres. L’antic bosc i camp de cultiu de l’abadia fou adquirit per la família Aslebey que l’utilitzà per fer un parc que fonamentalment aprofita el curs del riu per jugar amb els seus efectes paisatgístics. D’unes grans dimensions hi ha elements típicament neoclàssics com temples dedicats a figures mitològiques i llocs deliberadament ombrívols propis de la concepció romàntica. Un lloc molt visitat en un país, que té com una de les especialitats acadèmiques més nostrades la història de la jardineria.