vels i guerra

La qüestió dels vels segueix essent de màxima actualitat al Regne Unit. Avui el molt dretà Daily Mail, informava del possible acomiadament d’una professora auxiliar d’un col·legi dels voltants de Londres, per negar-se a treure’s el vel davant dels seus alumnes mascles. Aquests es queixaven de no poder sentir-la, quan parlava. També informava del curiós compromís existent a les facultats de medicina, on s’ha optat per prohibir el vel a les estudiants dins de les clíniques i quan estiguin realitzant actes mèdics. Ja vaig expressar fa uns dies la meva opinió personal que no ha variat, però que evidentment tampoc clou el debat, ja que partia d’uns a priori no universalitzables en tant que culturals. Allò que ha posat la qüestió en primer pla fou l’afirmació de l’ex-ministre Clarke d’haver demanat a unes dónes musulmanes que es traguessin el vel en la seva presència. Allò que se li ha objectat al diputat Clarke és el caràcter contradictori, encara que potser benintencionat, de la seva acció. De fet, aquelles dónes havien fet un pas endavant al anar elles soles al despatx d’un diputat enlloc de cedir la iniciativa als seus mascles propietaris. Allò que van trobar però fou un altre mascle que exhibia la seva autoritat. Sembla que els anglesos, i els occidentals, tenen mala peça al teler. Iniciatives com les dels directius de British Airways demanant-li a una de les seves empleades que no mostri una creu mentre treballa ajuden poderosament a la demagògia de la premsa ultradretana que sovint és també simpatitzant de Blair. Des de fa un mes, cada cop és més freqüent a les portades de The Sun i diaris similars, noticies que reflecteixen presumptes discriminacions de la població blanca nativa enfront dels immigrants. L’ambient de tensió no és en conclusió gens menyspreable i em sembla prou superior al que hi ha a Espanya malgrat la crispació d’alguns diaris. Les declaracions aquest cap de setmana de l’estat major afirmant que ja no té sentit la presència del Regne Unit a Irak i dient que el govern posa en perill les tropes britàniques a tot arreu, són un altre element que no contribueix a tranquil·litzar l’ambient. Les actituds del militars als mails i blocs han estat unànimes en felicitar-se pel fet que algú hagi dit la veritat. En un altre país el cessament del comandament militar fora del tot previsible, però la majoria d’aquestes comunicacions també coincideixen a afirmar que si es produeix aquest cessament no seria sense resposta d’uns militars que tenen molta consciència d’estar jugant-se la vida per no res.