Beda

Beda naixé entorn de l’any 673 en algun lloc del que aleshores era el regne de Northumbria. No sabem quin era el seu origen, ric o pobre, només que als set anys va ingressar en un monestir i romangué fins al 25 de maig del 735, quan morí. Mai va viatjar més enllà del que avui és la ciutat de York, a diferència del seu mestre l’abat Benedicte que realitzà sis viatges a Roma, però el seu treball intel·lectual fou extremadament fructífer. A més del seu copiós treball com a exegeta, fou el primer en adonar-se i descriure, mitjançant un mètode radicalment empirista, del vincle existent entre les marees i el cicle lunar. Una de les seves obres, la història eclesiàstica del poble anglès, constitueix un document històric de primer ordre, ja que és una de les poques fonts de les que disposem per esbrinar la història de Gran Bretanya i Irlanda en el període comprés entre la retirada de les guarnicions romanes i la recristianització de les illes que havia estat completada poc abans del seu naixement. Beda és l’hereu d’un potent moviment de revigorització cultural que havia començat un segle abans i que cristal·litzaria més tard al continent al renaixement carolingi; precisament un dels seus impulsors, Alcuí, havia estat deixeble de Beda. En una època d’empobriment cultural, Beda absorbí tot el saber al seu abast, els viatges de Benedicte a Roma havien servit per proveir decentment les biblioteques del monestir de Jarrow on possiblement visqué, i fou un home poliglota: tenia nocions de grec i hebreu a més de l’imprescindible llatí i les cinc llengües que llavors es parlaven a la seva illa. Beda pertany a l’estirp de personatges que de manera fosca salvaren la civilització occidental quan aquesta estava en un perill cert d’extinció i fou un motiu de joia descobrir que aquest personatge es recordat i celebrat a hores d’ara en un dels museus més interessants del Regne Unit: Beda’s world, que es troba a Jarrow un poblet proper a Newcastle on fa tretze segles havia estat el seu monestir. El complex consta d’un museu, una reconstrucció d’una granja medieval tal i com podia haver estat la granja del monestir de Beda i l’església del segle XII, bastida sobre les runes del monestir de Jarrow, que fou enderrocat pels vikings després de la mort de Beda. Fou en aquesta església on es trobaren les seves restes que ara són a la catedral de Durham. El museu és perfectament didàctic i dóna una molt bona idea de la importància del personatge i de la vida monàstica desenvolupada llavors. Hi ha abundants restes arqueològiques i molt ben contextualitzades. Allò més important però és la idea mateixa del museu; l’esforç britànic per mantenir la memòria de les nostres fonts. Una sensibilitat que malauradament esta molt lluny de ser universalment compartida.