Audley end House

Aprofitant que acaba un mes d’octubre inusualment càlid per aquestes terres, seguim amb el nostre intent de conèixer llocs una mica allunyats de Londres. Dissabte passat visitarem l’Audley End House, una de les mansions més importants d’Anglaterra, bastant a prop de Cambridge al nord de l’aeroport de Stansted. Aquesta època és la última oportunitat de visitar aquesta mena de mansions, que generalment romanen tancades tot l’hivern. Paga la pena (les interminables i sempre més aviat atapeïdes sortides i entrades de Londres) la visita al lloc.Especialment memorable resulta des del meu punt de vista la primera aproximació a la casa, quan després d’uns revolts en una zona feréstega, de cop apareix presidint una gran planura enfront d’un canal, que em sembla que és un dels braços del riu Cam. La casa és una de les millors mostres del període jacobí i l’element de més valor sense cap mena de dubte son els sostres provinents del segle XVII i en un perfecte estat de conservació. Audley End fou residència reial durant un temps, pertanyé a Carles II, i en el moment del seu màxim esplendor l’edifici tenia una volum tres vegades superior a l’actual, però el seu manteniment resultava massa car, fins i tot pels seus poc estalviadors propietaris. A les seves successives remodelacions intervingueren alguns dels millors arquitectes anglesos com sir Christopher Wren. No poguérem veure tota la mansió, perquè ara només hi ha visites guiades, i nosaltres férem una visita on es comparaven les més importants de les estances de la planta baixa amb les habitacions dels servents, senzilles però que almenys gaudien de les glorioses vistes al parc que envoltava la casa. Probablement el lloc més impressionant fou la biblioteca del tercer Lord Braynbroke amb una col·lecció de llibres extraordinària. A la segona guerra mundial, la casa fou un hospital habilitat per a les tropes poloneses que lluitaven per l’alliberament del seu país i a l’any 1948 fou adquirida pel govern britànic, el qual la cedí finalment al National Trust, una de les organitzacions que malda de manera apassionada per la conservació del patrimoni històric anglès. El nostre guia era un testimoni d’aquesta passió, mai però mancada d’ironia