Lluna plena

El destí polític del Regne Unit s’enterboleix després de la rebel·lió d’alguns dels membres del govern contra Gordon Brown, el comportament del qual ha estat qualificat com a idiota pels seus companys de cabinet. Una guerra interna dins del laborisme sembla un senyal imminent de fracàs. Mentre jo segueixo amb l’esport de moda d’aquest estiu, fer caixes, i practico una nova modalitat d’insomni diferent de la clàssica, consistent en no poder conciliar el son. En aquesta nova forma, la son ve molt ràpidament, però a una hora encara molt petita, em desperto completament desvetllat. El filòsof que millor ha parlat de l’insomni és Levinas, però com ja vaig utilitzar la seva reflexió quan parlava de l’amic Travis, prefereixo no repetir-me. L’estratègia més plausible per aprofitar el temps segurament és llevar-se i fer alguna cosa, però llavors inevitablement la son torna quan queden ja pocs minuts per què soni el despertador. Sovint, opto per no fer res i la darrera nit els meus pensament anaren envers Anaxàgores. La meva habitació, com gairebé totes les d’aquesta ciutat, deixa entrar la llum de l’exterior. Dijous hi havia lluna plena i era un nit excepcionalment clara, que desmentia el tòpic de la boira, del tot fals d’altra banda. La llum de la lluna queia completament sobre el nostre llit i vaig estar una estona gaudint-ne, com si fos la primera vegada, i de fet no estic segur que no ho fos. Les notícies que tenim sobre l’atenenc són incertes. Sabem que fou el primer en adonar-se del caràcter reflectit de la llum lunar, crec recordar però, que no sabem ben bé quin és el raonament que li va dur a fer aquesta afirmació, per nosaltres trivial, però en el fons absolutament significativa d’una nova manera de dir, pensar i estar al món. Quan Plató l’esmenta al Fedó, ho fa d’una manera més aviat indulgent, no sé, si potser massa indulgent, com donant a entendre que era un esperit un xic simple. Difícil de creure quan pensem la qüestió una mica a fons.