Constatació

La mudança ha acabat i més o menys ja estic instal·lat a la meva nova llar. El cap de setmana anàrem a Sussex, en concret a Chichester on està tenint lloc un festival de teatre. L’obra que varem veure fou El Pare de Strindberg. El muntatge era molt clàssic i la interpretació, especialment la de l’actor principal, era magnífica, però, més aviat em vaig avorrir. Mai vaig entrar a l’obra que tractava la qüestió de la guerra de sexes, des d’una perspectiva més aviat misògina. De fet, això quasi sempre m’ha passat amb els autors escandinaus importants d’aquell període. Segurament si ho penso més a fons, la raó decisiva és que no m’agrada el segle XIX, un segle on, en molts sentits, no hi va haver cap bona notícia. La petita devoció que encara mantinc per Nietzsche no és una objecció, perquè ninguna va odiar tant aquella època com ell. En comparació amb la riquesa del XVII o el XVIII el panorama del XIX és esglaiador i em sembla que moltes de les malaurances que han caracteritzat el segle anterior, tenen el seu arrel a les decisions i els entusiasmes del XIX quan comença la modernitat en el sentit que ara entenem.