Wide open eyes

They went because their open eyes could not see other way, aquesta és la inscripció del monument londinenc a les brigades internacionals, situat molt a prop del London eye només unes passes més al darrera d’algunes parades adreçades als turistes que volen veure la única vista panoràmica de la ciutat. Dissabte es va commemorar el seixanta aniversari de la guerra civil i assistiren alguns dels pocs supervivents que encara resten, tant dels combatents com de les infermeres voluntàries. Una d’elles amb 97 anys tingué l’ocasió de saludar el públic que jo calculo en unes tres-centes persones. Fou un acte molt emotiu, especialment quan, en memòria dels membres de l’associació desapareguts el darrer any, es cantà la música que jo de petit coneixia com la vall del riu vermell, (el tema principal de la fordiana i esplèndida The grapes of wrath) però amb la lletra que posà un dels poetes combatents, There is a valley in Spain called Jarama
(http://www.ck-la.tk/la.php/historia/fmup3fde1f767c92f.)
L’acte fou introduït i clos pel president de l’associació Jack Jones, una de les figures més emblemàtiques del moviment obrer anglès. Hi fou present l’ambaixador espanyol Carlos Miranda, la intervenció del qual estigué francament bé, recordant els republicans espanyols que després moriren per defensar el Regne Unit i la democràcia. Al seu costat, o darrera seu mentre parlava, hi havia sempre un funcionari de l’ambaixada amb la bandera constitucional, tota la resta de banderes que es veien eren republicanes tricolors. Altres oradors encara insistiren en el deute històric del govern anglès envers la democràcia espanyola per la política britànica de no intervenció, agraïren la presència per primera vegada d’un representant de l’estat espanyol, es lamentaren de l’absència de representants del govern britànic i recordaren que el Regne Unit està fent ara un altre guerra no especialment honorable. El cant de la Internacional clogué l’acte.