7/03/2006

un nou fracàs anglès

No vaig veure el partit d’Anglaterra però vaig assabentar-me de la seva eliminació mentre es produïa, precisament en el moment en què, tot seguint una llarga passejada, arribàvem al Soho, on estaven tenint lloc les celebracions del dia de l’orgull gai. Fou un moment força curiós i la festa, en forma d’animació tecno-paxanga, va triomfar sobre la decepció futbolística. Els hooligans sortien del pubs força emprenyats però es retiraven a les seves cases a plorar la decepció i deixaven que la celebració continués. Els homosexuals londinencs per la seva banda no estaven disposats a renunciar a la seva festa pel fracàs de l’equip britànic. Mig malalt, avui no he sortit de casa, però pel vist des de la meva finestra i ahir en una altra passejada, com les creus de Sant Jordi estan començant a desaparèixer de manera discreta però ràpida i els seguidors anglesos, ara que tot està consumat, començant a reconèixer que efectivament la seva selecció jugava molt malament. El futbol és una metàfora de la guerra i en el Regne Unit potser més que una metàfora, però a diferència de les guerres reals no hi ha derrotes definitives i hom està començant a parlar ja de la propera Eurocopa i del proper mundial. Serà ja però un altre època per l’equip anglès amb un capità diferent, ja que avui Beckham ha anunciat la seva renuncia al càrrec. Un sector de la població londinenca especialment decebut amb el transcurs del mundial és el meu alumnat, especialment els que formen el nucli de tota la vida, els provinents de la immigració galega. Escindits entre un Regne Unit, en el qual ocupen una posició marginal, i una Espanya de la que no saben gran cosa, la seva fidelitat es repartia de manera fanàtica i acrítica, el resultat de la manca d’arrels, entre dos països més aviat abocats al fracàs. A més, una de les dèries comunes del xovinisme britànic i hispànic és l’odi a França, que pel moment està resultant la triomfadora del mundial. D’altra banda, tampoc tenen cap simpatia per Portugal, país endarrerit, on es parla un idioma que des del seu punt de vista és molt diferent del seu gallec. Tot plegat un desastre absolut.

Etiquetes de comentaris: , ,