Penny Lane

Si hagués de triar una de totes les cançons dels Beatles indubtablement aquesta seria Penny Lane,( http://www.letrascanciones.org/traducidas/the-beatles/one/penny-lane.php) cosa que tampoc puc justificar gaire racionalment. Darrerament aquesta cançó ha estat d’actualitat als medis britànics perquè l’ajuntament de Liverpool ha estat plantejant canviar el nom del carrer, el qual és malgrat el seu caràcter insignificant una de les principals atraccions turístiques de la ciutat que té en el grup musical potser el senyal més important de la seva identitat. El motiu per aquest canvi és que els senyor Penny, al qual està dedicat el carrer, feu la seva fortuna bàsicament amb la tracta d’esclaus negres i l’ajuntament de Liverpool vol netejar el seu passat i considera inadmissible a hores d’ara mantenir una memòria diguem-ne positiva de la gent que col·laborà a aquest tràfic infamant (A la progressista Barcelona, en canvi ningú es planteja retirar l’estàtua d’Antonio López que certament no és una atracció turística). Tot i que penso que Occident té un deute amb el continent Africà que esta lluny de ser pagat i reconegut (comparativament el desastre de la tracta d’esclaus és pitjor que l’Holocaust), no estic segur que el camí que volen recórrer les autoritats de Liverpool no acabi creant més confusió. Òbviament els fans dels Beatles s’han mobilitzat i alguns dels seus arguments toquen. Per exemple un fan gal·lès, raona que seguint aquest lògica s’hauria de prescindir de tota referència commemorativa del rei Joan, el fundador de la ciutat, que fou l’assassí de milers de gal·lesos. Terry Jones (l’ex-membre dels Monty Python) ha presentat el mes de juny passat una sèrie a la BBC, the Barbarians, on es recordava que Roma, el fonament de la nostra cultura, va destacar a la pràctica del genocidi. La columna de Trajà és una commemoració de la liquidació completa del poble daci. Dades simpàtiques que de vegades es diuen com de passada, tenen en el seu sí un costat sinistre. Quan es diu per exemple que alguns documents mostren que al Pallars al segle X encara es parlava basc, ningú no sembla plantejar la qüestió de perquè es va deixar de parlar, i em sembla que queda algun indici de com va ser el procés. Suposo que tots plegats ens falta la maduresa d`admetre allò que va escriure Benjamin, tot acte de cultura és un acte de barbàrie.