La modernitat i Gran Bretanya
Em sembla tan pertinent que no puc deixar de reproduir aquest comentari sobre la cultura anglesa de Leo Strauss, el qual per cert mai no va viure a aquestes terres:
“Crec que Nietzsche és substancialment correcte quan afirma que la tradició alemanya es molt crítica envers els ideals de la civilització moderna i que aquest ideals són d’origen anglès. Oblida, però, afegir que els anglesos sempre tenen la prudència, gens germànica, de no llençar el bebè amb l’aigua de la banyera, és a dir, la prudència de concebre els ideals moderns com una adaptació raonable del vell i etern ideal de decència, govern de la llei i d’aquella llibertat que no és llibertinatge a unes circumstàncies que són diferents ..... Sigui el que sigui, allò erroni a l’ideari peculiar de la modernitat, els molt anglesos homes que l’engendraren, estaven al mateix temps immersos a la tradició clàssica i els anglesos sempre tenen en reserva una quantitat substancial del necessari contraverí”
Penso que Hume hagués estarà d’acord amb aquesta consideració des de la seva tribuna de Royal Mile d’Edimbourgh amb el seu un tant estrafolari, però no del tot equivocat, vestit de romà.
“Crec que Nietzsche és substancialment correcte quan afirma que la tradició alemanya es molt crítica envers els ideals de la civilització moderna i que aquest ideals són d’origen anglès. Oblida, però, afegir que els anglesos sempre tenen la prudència, gens germànica, de no llençar el bebè amb l’aigua de la banyera, és a dir, la prudència de concebre els ideals moderns com una adaptació raonable del vell i etern ideal de decència, govern de la llei i d’aquella llibertat que no és llibertinatge a unes circumstàncies que són diferents ..... Sigui el que sigui, allò erroni a l’ideari peculiar de la modernitat, els molt anglesos homes que l’engendraren, estaven al mateix temps immersos a la tradició clàssica i els anglesos sempre tenen en reserva una quantitat substancial del necessari contraverí”
Penso que Hume hagués estarà d’acord amb aquesta consideració des de la seva tribuna de Royal Mile d’Edimbourgh amb el seu un tant estrafolari, però no del tot equivocat, vestit de romà.
posted by Jordi at 13:02:00
3 Comments:
Leo Strauss va viure en Anglaterra des dels primers mesos de 1934 fins la tardor de 1937. I aquesta estada va ser absolutament decisiva en la conformació del seu pensament. Aquí es va reconciliar amb un liberalisme del qual havia vist la cara més fosca a la República de Weimar. Va venir de Paris per poder estudiar directament els textos de Hobbes i d’aquí es va traslladar a Nova York. En una postal a Kojève li va confessar que trobava els anglesos molt més propers que els francesos i li remarca el fet que Downing Street sigui molt més petita que la Wilhelmstrasse. A Anglaterra es va iniciar també la seva correspondència amb Voegelin
Gràcies Gregorio havia oblidat completament aquest data
Ben trobat fragment que em confirma la diferència essencial de la cultura anglesa i me l'explica de la millor manera possible, i que he pogut comprovar aquests dies al costat del dietarista.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home