Plató com a periodista

Llegeixo en el bloc d’ Arcadi Espada ( per casualitat, ja que no ho faig habitualment) una referència a la presentació del llibre d’entrevistes que Ignacio Ramonet ha fet amb Fidel Castro. No és un llibre que tingui especial interès a llegir, però em crida l’atenció que Ramonet justifiqui el seu treball, dient que l’entrevista és un gènere pràcticament fundador de la literatura i que té el seu primer precedent en els diàlegs que Plató mantingué amb Sòcrates. Arcadi Espada, suposo que menys afectat pel tema que jo, es limita a comentar que Ramonet mereix un zero en filosofia. Certament l’afirmació de Ramonet no fora tolerable per a un alumne de batxillerat i és d’aquelles que mostren la fragilitat, per dir-ho suament, d’una cultura personal. Desconec el grau d’èxit amb el que Ramonet va fer el batxillerat i tampoc no m’importa, allò que em sembla colpidor és la capacitat per pontificar sobre coses que un desconeix absolutament. Ser ignorant és una cosa, potser a hores d’ara tampoc excessivament greu, però molt més greu és pontificar judicis categòrics sense cap mena de fonament com fa Ramonet. Són d’aquesta mena els fonaments de les opinions i els judicis publicats a Le Monde Diplomatique? Fa molts anys, recordo quan es va retirar el director d’un famós diari barceloní que en Jordi Sales reflexionà que venien mals temps, perquè fins llavors, de maneres variades, en general la gent que havia accedit al periodisme tenia una certa cultura, cosa de les que les generacions següents mancaven (malgrat o precisament per tenir una titulació universitària). Sembla clar que Ramonet és un avençat a al seu temps.