5/11/2006

els nens bascos

Aquesta setmana fem a l’institut una activitat especial, una setmana d’activitats centrada entorn del tema dels nens de la guerra, el quatre mil nens bascos que foren desplaçats fa ara 59 anys, poc abans de la caiguda d’Euzkadi. L’exposició és fonamentalment el fruit del treball del cap de departament de Història, Jesus Nieto, i consisteix en una exposició oberta al públic després de l’acabament de les classes, una sèrie de conferències i finalment una trobada amb aquests nens, ara ja gent gran, avis i avies en el cursi llenguatge utilitzat als mitjans de comunicació. Es projectarà també un documental produït per la BBC 4 sobre la història d’aquests nens. Avui han estat obertes les jornades amb la presència del Consejero de Educación i una conferència de Tom Buchanan que ha situat el públic, molt fonamentalment als alumnes, en la qüestió de la posició britànica entorn del conflicte. Ha estat una bona conferència que en línies generals seguia la posició de Moradiellos, que ja vaig descriure en una altra entrada d’aquest bloc. Els actes quedaran prou bé i produeix una emoció especial el contacte amb aquests “nens” septuagenaris. Alguns d’ells hi eren pressents avui a l’acte. La coincidència del final de la guerra espanyola amb el començament de la guerra mundial, tingué com a efecte que acabaren fent la seva vida a Gran Bretanya ( un d’aquests infants era la mare, per exemple, de M. Portillo, el polític conservador que quasi fou el successor de M. Thatcher). L’experiència que van haver de viure fou sense dubte traumàtica, separats de les seves famílies i llençats a un país on es parlava una llengua que no coneixen. L’inevitable sentiment de melangia sembla estar acompanyat en molt casos per un profund sentiment d’agraïment envers el seu país d’acollida, almenys això es reflecteix ben clarament al documental esmentat abans. És clar que la posició del poble anglès afortunadament no era la mateixa que la del seu govern. Dimarts serà el dia en que ells prendran la paraula i corroborarem o desmentirem aquesta impressió.

Etiquetes de comentaris: ,