Barça-Arsenal

No sé si vivint a un altre ciutat em seria més fàcil abstreure’m del partit d’aquesta tarda, però el fet és que el partit es juga contra l’Arsenal de Londres i per tant són equips de les meves dues ciutats els que juguen. Sovint, m’han preguntat com es viu el partit per aquí i la resposta és que amb força intensitat, tot i que suposo no tanta com a Barcelona. Londres és una ciutat molt dividida futbolísticament amb cinc equips que recordi ara mateix a la premier league i alguns a segona divisió amb bona tirada popular, com el del meu barri, el QPR. Les divisions no són exacerbades com a Catalunya i per tant aquesta nit gairebé tothom estarà a favor de l’Arsenal, tot i que probablement de manera menys apassionada que al Principat. De fet, aquí la final és com una mena d’aperitiu d’un esdeveniment molt més esperat que és el proper mundial de futbol. Ja fa temps que s’ha iniciat la campanya, “we can do it” i hi ha una confiança generalitzada que Anglaterra pot ser la propera campiona mundial, un sentiment cal dir-ho bastant sorprenent quan es veu la composició i el joc de la selecció anglesa. En tot cas, avui es veien pels carrers més creus de Sant Jordi del que és habitual. Evidentment, vull que guanyi el Barça, però no ho veig del tot clar. Coincideixo en el meu judici com a espectador amb els que pensen que el Barça és superior. Però no estic segur que aquesta superioritat tingui gaire sentit en un partit a cara o creu, sobretot considerant el fet que les valoracions del jugadors de futbol, sovint estan molt sobreestimades i que les diferències reals entre els jugadors no es corresponen a la diferències entre els seus salaris o la seva repercussió mediàtica. Crec que encara que siguin potser pitjors, l’Arsenal té un avantatge de caire diguem-ne cultural. Els seus jugadors sortiran aquesta nit sabent que si perden no s’acaba el món, mentre que la mentalitat catalana és molt més agonística i això em sembla que no és cap ajuda pels nostres jugadors i és un factor dels que expliquen que tan sovint les coses no ens hagin anat bé Afortunadament, no sempre ens han anat malament, esperem que aquesta sigui una d’aquestes. Visca el Barça!