Llocs naturals a Chiapas

L’eix físic de Chiapas és la part més meridional de la Sierra Madre. La seva antiga capital, San Cristobal, està a més de 2000 metres d’alçada. La proximitat al tròpic garanteix una vegetació exuberant a tot arreu. Així, doncs el paisatge va des del bosc de muntanya fins a la selva amb combinacions de transició a les zones intermèdies. Varem poder visitar a Chiapas alguns paisatges naturals notables. El que recordo de manera més poderosa és el canyó del Sumidero. La construcció d’un embassament fa que aquest antic riu ple de ràpids sigui ara navegable i es pot anar des del lloc on el riu es creua amb la carretera panamericana fins l’embassament, aproximadament una hora de navegació, allargada perquè els tripulants sovint aturen la navegació per veure alguns dels nombrosos exemplars exòtics dels animals que habiten la zona: micos, ocells i especialment caimans de dimensions considerables que prenien el sol a la vora del riu. El caudal del riu és molt gran i l’aigua pràcticament arriba fins a les dues parets que en la major part del trajecte tenen una alçada considerable. És una zona majestuosa. Las lagunas de Montebello és una altra àrea singular, just al costat de la frontera amb Guatemala. Aquest parc nacional està format per centenars de llacs, alguns d’ells gens petits. El paisatge que els envolta és molt arbrat i l’aigua té tonalitats blaves i verdes d’una brillantor poc habitual. Varem navegar en una bassa absolutament precària, simplement tres troncs lligats amb cordes, pel més gran dels llacs i arribarem a una illa plena d’orquídies, abans molt habitual a tot el sud del país i ara pràcticament desaparegudes després d’una exportació massiva i incontrolada, animada per les autoritats de la zona. Finalment cal dir alguna cosa de les cascades que veiérem entre San Cristobal i Palenque. En primer lloc, les cascades d’agua azul. El lloc pot ser decebedor a l’època de pluja, quan el riu en va ple arrossega molts sediments i per tant esdevé marró, però feia honor al seu nom aquest mes d’abril. Les caigudes d’aigua no són gaire altes però estan extenses contínuament durant quasi un kilòmetre. Les tonalitats de l’aiga són increïbles i el lloc té una qualitat paradisíaca malgrat l’abundància de venedors i restaurants que ocupen una de les dues vores. El bany és possible en algunes zones on la corrent no és massa ràpida i la temperatura de l’aigua era agradable, més aviat fresca. Misol-ha és una cascada ja molt a prop de Palenque que també val la pena visitar. El seu entorn és totalment selvàtic i el contrast entre el blau de les seves aigües i el verd de la vegetació fa un efecte poderós.