3/27/2006

Richard Fleischer

Avui La Vanguardia ha publicat la notícia de la mort de Richard Fleischer, un director gairebé oblidat, però un bon representant de la qualitat que fa potser més valuós el cinema nord-americà: el seu vigor narratiu. Fleischer, nebot del creador de Popei em sembla recordar, té una filmografia irregular. Una de les últimes pel·lícules que recordo és el Conan protagonitzat per l’actual governador de California, la qual cosa certament no sembla fer-lo mereixedor d’un lloc a cap panteó fílmic, però entre els molts títols menors que va rodar, sempre hi havia moments molt ben filmats i rarament les seves pel·lícules eren avorrides. En alguns casos Fleischer va mostrar estar molt per sobre de la qualificació d’artesà. Fa molts anys que no he vist The Strangler of Boston, el record que en tinc és molt bo però del tot incert. Més clar és el record d’una pel·lícula com Barrabas, probablement el Peplum més estrany de la història del cine i una de les millors interpretacions d’Anthonny Quinn. Enlloc de la habitual apologia del cristianisme, Fleischer ens oferí una reflexió sobre la dificultat i gairebé la impossibilitat de la fe. Un altre film de Flesicher que el posa a l’alçada dels millors és 10, Rillington Palace amb Richard Attenbourgh fent el paper de psicopata i John Hurt com l’infortunat veí que és executat al seu lloc. La descripció del suburbi britànic i de la degradació material que serveix de rerefons a l’aparentment inofensiu llogater és impressionant i del tot efectiva. Finalment, Fleischer és l’autor de la meva pel·lícula preferida d’aventures sense cap mena de dubte: Els Vikings. Segons han explicat, moltes vegades, els meus pares la meva devoció per aquesta pel·lícula es remunta a un temps molt llunyà, quan va ser estrenada al Cinema Urgell i jo tenia tres o quatre anys. Ara em segueix agradant molt. Es una pel·lícula que sempre que tinc ocasió torno a veure amb delectació, perquè em sembla perfecte en el seu gènere. Quasi tot en ella excel·leix: la bellesa de Janeth Leigh, la seva localització en paisatges noruecs, la vivacitat de la narració, l’esplèndida escena animada d’obertura i sobretot l’ambigüitat de la seva construcció, on quasi tot és invertible. No hi ha pas bons i dolents, sinó que tots tenen les seves raons i els seus evidents defectes. L’element decisiu en les lluites és la possessió del coneixement, que és l’element clau d’una lluita pel poder, a la qual és molt difícil donar-li connotacions morals.

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

Blogger Xavier said...

También destacaría otra película de aventuras muy entretenida: "20000 leguas de viaje submarino". Y otra película olvidadísima, que destila un nihilismo que la emparenta con "A sangre fría" o "La soga", es "Impulso criminal". Tengo un incierto, por lejano, pero buen recuerdo de esta película que emitieron en aquellas sesiones de madrugada de los viernes y sábados en TVE, en las que se podían descubrir películas poco habituales y en VO.

8:01 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home