personal report

He passat la tarda fent informes per les universitats angleses i ha estat una tarda bastant empipadora. Probablement fent aquesta mena de tasques és quan millor es poden copsar algunes diferencies culturals. Al Regne Unit no hi ha selectivitat ni res que s’assembli. Al començament del darrer any del cicle de dos que equival al nostre batxillerat, els alumnes inicien el seu procés d’admissió que consisteix en una mena d’autopresentació on ells fan un informe explicant perquè volen estudiar aquells estudis en una universitat determinada i després fan una entrevista d’admissió amb un membre de la universitat que és el moment realment definitiu. El centre intervé fent un informe sobre l’alumne que ha d’arribar a la universitat abans de l’entrevista. És això el que he fet aquesta tarda. És evident que molts trobaren avantatges a aquest sistema, però, el fet cert és que jo em sento prou incòmode, especialment pel fet que d’alguna manera allò que es jutja és, tot i que no només, la personalitat dels meus alumnes i no tinc gaire clar des d’on es pot fer aquest judici, sinó és des de la base de quelcom que potser no deixa de ser en algun sentit prejudicis. Allò cercat és un estil de persona en molts cassos i aquesta és una idea que aplicada a fons pot ser ella sola la causa de l’esfondrament d’un sistema educatiu. El problema però s’aclareix des d’una perspectiva política. La funció de la universitat a un país com aquest havia estat la de fer la classe dirigent de l’imperi i això s’ha mantingut fins i tot quan no hi ha imperi i l’accés a la Universitat havia esdevingut gairebé massiu, tot i que com passa a l’estat espanyol aquesta tendència comença a canviar en el Regne Unit i estudiar a la universitat és cada cop més un destí plausible només per als nens de casa bona. Potser és una conseqüència de les meves influències jacobines, però un examen objectiu, impersonal i igual per a tothom, on no saps si el candidat es gras o prim, pàl·lid o morenet, s’adiu molt més amb el meu sentit de la justícia. En tot cas el sistema és molt revelador del tarannà anglo-saxó. Especialment pel seu fonament en una noció tan fonamental a la filosofia lockeana com la de confiança. Si el nostre escenari social i polític deixa algun marge per a nocions com aquesta no és però del tot clar. Com ja he dit alguna vegada, cal encara pensar a fons les contradiccions que ha generat el desenvolupament del projecte polític del liberalisme.