Homes ben errats: Forn i Galloway

A una estona tonta he obert l’e-noticies i he vist que l’opinió pública més o menys pro-nacionalista està trasbalsada per les previsibles amenaces que han recaigut sobre el periodista Iu Forn, (també he mirat amb astorament el blog del senyor Espada i feia molts temps que no veia una pàgina tan malaltissament plena de ressentiment). Evidentment les paraules de Forn eren supèrflues, com sempre és superflu el discurs que es fa des de la visceralitat, especialment quan ets el més feble i el que més pots rebre. En tot cas em sembla que hi ha una dada important a assenyalar. La defensa de Forn, ell no estava insultant tots els militars sinó només el militars capaços de fer un cop d’estat, pot semblar plena de sentit comú però és intel·ligible per a una molt bona part de la població espanyola; xoca amb la lògica política d’un país que no s’ha pronunciat mai contra l’alçament del 36 i que per consegüent permet un individu com Fraga fer apologies gens indirectes del franquisme. Si el franquisme és comprensible i justificable, llavors els cops militars poden ser legítims i formen part de les atribucions pròpies de l’estament militar quan les circumstàncies ho requereixen. Tot plegat no sé si en traurem mai l’aigua clara. Acabaré amb una bona notícia pel públic esquerranós: George Galloway resisteix, va guanyar la votació i encara és a la casa de Big Brother. Fora bromes, però la seva situació és lamentable. Channel 4 es nega a emetre els seus discursos polítics (existeix sembla ser una llei, segons la qual no es pot exposar una posició política sense donar la mateixa oportunitat a la contrària, però evidentment els companys de Galloway no tenen opinions a favor de la intervenció a l’Irak, ni en general de cap altre cosa). Atès que la finalitat només era aquesta (les seixanta mil lliures que ha cobrat seran adreçades al poble palestí) allò coherent seria que abandonés la casa, però seguint les regles del concurs, ningú del seu partit pot entrar en contacte amb ell. Així doncs, ell segueix adoctrinant als seus companys de casa però de manera infructuosa ja que res d’això arriba al públic. En el millor dels casos, tot l’enrenou servirà per unir com a molt deu persones al moviment Respect.