Un tommy menys

Ahir a l’edat de 109 anys va morir un dels tommys dels que vaig parlar a una anotació de la setmana passada. En aquest cas la pèrdua té un caràcter singular, perquè era l’ultima persona que va viure la treva del nadal del 1914, quan els comandaments de l’exèrcit van pactar un cessament temporal de les operacions i els soldats de les dues bandes van confraternitzar a la terra de ningú, fent àpats col·lectius i partits de futbol. En un cert sentit, un dels grans moments del segle, que mostra que la gent burra, burra del tot no és. (era interessant comprovar com la memòria de molts supervivents coincidia en què quan podien apuntar directament a un alemany intentaven no tirar a un òrgan vital, sinó a un lloc com el genoll que els permetia tornar definitivament a casa. Almenys mentre estaven amb un cert domini de si). Em pregunto si encara deu quedar viu algun dels que als anys vint varen lluitar a la guerra del Marroc, tot i que em sembla que estadísticament és molt improbable encara que aquella guerra fos una mica posterior.