11/21/2005

Torna al born

Tornada a casa i tornada a la realitat real com diria algun dels meus alumnes. Com a experiència ha estat molt curiosa. Mai no havia rebut tantes felicitacions en tant poc temps de gent que, en molts casos, no coneixia en absolut. La veritat és que aquella nit pensava l’extremada dificultat de suportar l’èxit. Elogiar en circumstàncies com les de la nit del premi sembla complaure excessivament la gent i efectivament el perill de creure-s’ho és una possibilitat real. Em sembla que sense una bona dosi d’escepticisme un èxit continuat podria desequilibrar qualsevol personalitat. La presència als nostre mitjans de comunicació de tants personatges que semblen creure a la seva divinitat entre els sector menys preparats culturalment de la vida pública, futbolistes i polítics fonamentalment, resulta molt fàcil d’explicar, cosa que no vol dir justificar. També és important assenyalar el sentiment de vergonya que vaig tenir veient al dia següent la petita entrevista que em concedia el diari Segre. Certament no em reconeixia en absolut al titular de l’entrevista, ni a la resta del seu contingut. El cert és que em vaig sentir desconcertat quan se’m va demanar una definició, la de nihilisme, que jo donava com obvia. La meva explicació fou poc hàbil i la periodista tampoc semblava familiaritzada amb la qüestió. Esta clar que l’art de parlar amb la premsa no és quelcom que es pugui donar per suposat (almenys en el meu cas). La satisfacció és malgrat tot molt gran. Saber que el els fil(m)s no restaran perduts a una calaixera és una satisfacció íntima molt gran i una petita revindicació de tres anys de la meva vida. Avui tinc ganes de seguir-ho intentant. No pas perquè allò que va dir en Murgades sigui veritat, sinó perquè tinc l’esperança que algun dia pugui ser veritat.

Etiquetes de comentaris: ,