11/06/2005

Nit de festa

Ahir va ser una de les nits més festives de l’any a Gran Bretanya, l’equivalent de la nostra nit de San Joan, perquè és la nit dedicada a la pirotècnia. De fet, la festa no només consisteix en jocs d’artifici. La Cristina em va confirmar que ahir les reserves del seu restaurant estaven plenes des de feia molt temps, com si fos la nit de cap d’any. Nosaltres celebrem un esdeveniment natural: el solstici d’estiu, però els anglesos celebren un esdeveniment històric. Fa quatre-cents anys regnava un Estuard d’origen escocès, Jaume I, el successor de l’anomenada Reine Verge que lògicament morí sense descendència. Els catòlics tenien alguna esperança que l’arribada del nou rei suposaria el retorn dels seus privilegis i una situació de major tolerància. Es deceberen però ràpidament i alguns van tenir la idea de forçar la situació. El pla era assassinar el rei, la seva família i tot el parlament i aprofitar el buit de poder per restaurar el predomini catòlic. La manera de dur això a terme fou cavar un túnel des d’una casa veïna que acabés just dessota de la sala on el rei es reunia amb el parlament per la seva obertura. L’explosió d’un quants barrils de pólvora serviria per acabar amb tots plegats. Guy Fawkes era el nom d’aquest precursor de Bin Laden i de la versió postmoderna de la política revolucionaria. El pla no era però gaire brillant i va fracassar perquè algú va tenir la mala idea de enviar un anònim a un parlamentari catòlic, dient-li que no anés al parlament el 5 de novembre. Aquest ho comunica als responsables de seguretat i ràpidament desferen el complot i detingueren els implicats. Sembla clar però que el poder detonador de la pólvora estava mal calculat i que en cap cas l’explosió hagués acabat amb el rei i el parlament. L’incident sembla des de la nostra perspectiva un xic risible però fa quatre-cents anys que es celebra i molts anglesos el veuen com un moment de sorgiment de la seva consciència com a nació i de reforç de la seva independència. En tot cas el que si sembla haver variat és el significat anticatòlic de la festa. Encara als anys 50, en alguns pobles els jocs artificials s’acompanyaven de fogueres on es cremava una efígie que representava el Sant Pare de Roma. Certament aquest odi no estava mancat de motius reals. Sembla bastant comprovat que el papat estava assabentat del complot i no va posar-hi cap mena d’objecció.

Etiquetes de comentaris: ,