The last tommy

Divendres passat fou el dia de l’armistici, el setanta-setè aniversari del final de la primera guerra mundial i la BBC ho ha commemorat amb un esplèndid programa, protagonitzat pels darrers testimonis d’aquesta guerra, una colla de simpàtics vellets entre 109 i 102 anys d’edat els més joves. Alguns dels presents quan es va començar a preparar el programa ja no hi són, però encara en queden uns quants. El programa ha estat commovedor, sense cap mena de nacionalisme patrioter que òbviament no vindria als cas. Ningú no parlà del triomf, sinó del sacrifici de tota una generació de britànics que fou esclafada a fangars belgues. Aviat ja hauran mort tots i desapareixerà la memòria viva de potser la confrontació més absurda viscuda per l’occident, amb moments com l’atac que obrí la batalla del Somme on en vuit hores moriren 20000 soldats britànics, és a dir 33 baixes per minut. Homes com Harry Parch de 106 anys van ser-hi i des de fa setanta-vuit anys es fa la pregunta sense resposta, de perquè ell va ser l’únic dels seus quatre companys que va sobreviure l’impacta directa d’un obus alemany. Harry Parch finalment després de tots aquests anys va estrènyer la mà d’un dels homes que lluitaren davant seu. Malgrat tot si és possible oblidar una bogeria com aquella d’altres problemes més petits poden sense dubte tenir solució