11/02/2005

Cornwall (I)

La setmana passada era half-term i vaig aprofitar aquestes vacances per a conèixer una part de Gran Bretanya on no hi havia estat mai: Cornwall. Dic de Gran Bretanya, perquè els habitants de Cornwall tenen molt clar que no són pas anglesos i de fet el substrat toponímic no és anglosaxó sinó celta. Hi ha intents, tímids, de recuperació de la llengua i un moviment de restitució dels drets del ducat medieval que no foren mai legalment absorbits ni pel parlament anglès, ni pel del Regne Unit. La seva revindicació política és un estat similar a l’andorrà. El primer dia de viatge és va anar quasi tot en arribar-hi. La primera parada la varem fer a Stonhenge, lloc al que vaig retornar després de vint anys, per comprovar que no em quedaven gaire records concrets de la meva primera estada, sé que havíem dormit la nit abans a Bath però que no varem veure llavors res de la ciutat. Dlluns passat era una dia plujós i no hi havia gaire gent,cosa que de fet no és gaire freqüent. La següent parada a l’hora de dinar fou a la ciutat d’Exeter, una de les més importants del sud-oest. La catedral d’estil gòtic, passa per ser una de les famoses del Regne Unit i certament és magnifica. La resta de la ciutat no val però pas gaire, el centre articulat entorn del carrer major és indistingible del de moltes altres ciutats, cosa que ve provocada pel fet que a tot arreu hi trobem les mateixes botigues. De la tarda, poca cosa es pot dir. Plovia a bots i barrals i no es veia gaire dels paisatges que varem creuar. Només una parada a un poble, Moretonhampstead, sense cap resultat apreciable més enllà del fet que encara que no eren les cinc de la tarda, varem estar caminant molta estona sense veure ningú. Ens aturarem a Bude ja a la costa.
El dia següent va portar una millora del temps que es mantingué tota la resta del viatge. Malgrat tot encara tinguérem un entrebanc meteorològic al poble de Booscastle, on ens varem veure sorpresos per una calamarsada. Booscastle fou un lloc famós l’any passat per unes inundacions que es van cobrar varies víctimes. De fet, la disposició orogràfica afavoreix les inundacions perquè tot està encaixonat en una vall de muntanyes molts altes amb un riu molt caudalós al centre. Després arribàrem a Tintagle, on es troba una fortalesa normanda del segle XII que segons la llegenda va ser el lloc de naixement del rei Artur, segurament el cornuallenc més famós, tot i que no és molt clar si va existir. El lloc però val la pena. De fet, queda poca cosa més que els fonaments i alguns murs, però l’emplaçament entre la costa i una petita península propera el fa un lloc ben suggeridor Al costat es veu una cova on es diu que vivia Merlin. Abans de dinar, visitarem la segona atracció turística de Tintagle, l’Old Post Office, una típica casa cornuallenca moblada amb mobles del XIX. Després de dinar hi anàrem a un altre lloc de ressonàncies artúriques: Camelford on segons sembla hagué d’estar Camelot, al costat d’un camp obert on Artur va viure la seva darrera batalla. La veritat és que al poble la gent no cantava, ni ballava com era d’esperar, ni trobarem res d’especial diferent dels altres pobles anglesos. De fet, era un poble més aviat pobre en legat històric. Si que ens assabentarem, gràcies als nombrosos rètols dels aparadors dels comerços, dels problemes polítics de la ciutat. Segons la nostra informació l’ajuntament, de manera un xic ingènua, va decidir convocar un referèndum per determinar si s’havien de pujar les tarifes d’aparcament al centre del poble. Els partidaris de mantenir els preus van guanyar amb un esclafador 80%, però llavors l’ajuntament va decidir que els resultats no havien de ser tinguts en compte perquè només havia votat un 30% del cens (curiosament la mateixa quantitat de gent que va votar a les eleccions municipals). Finalment anàrem cap a Padstow motivats per la fama del poble, de ser una capital gastronòmica. Va costar molt trobar una taula a un restaurant i els resultats no varen respondre a les expectatives. Sense dir que estigués malament, no fou res de l’altre món. Aquesta sensació fou freqüent en el viatge. Cornwall és un lloc on, a diferència de Londres el peix fresc és fàcil de trobar, però la manera de cuinar-lo no treu massa partit del bon gènere.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Segur que Merlin estava per allà i per incrèduls va fer que el peix no fos gaire bo.

2:57 p. m.  
Anonymous Anònim said...

A Monty Python and the Holy Grail, precisament la zona de Camelot té problemes polítics: és un "estat" (o regió) democràtic i el freaky d'Artur arriba allà, amb el seu cavall inexistent i el seu escuder amb els dos cocos, dient que ell és el rei. Sembla que l'ajuntament d'aquest poble segueix la tradició artúrica.

3:02 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home