Tornada

Torno a casa i al dietari. Aquesta setmana he seguit pensant la qüestió de Liberty i la tornada he trobat el comentari d’en Ramon, que segueix també donant-li voltes al tema. A mi em sembla que la circularitat de The Searchers no és incompatible amb una certa espiralitat. Al capdavall, l’amenaça dels salvatges ha estat suprimida i un nou començament és possible, tot i que segurament les tensions tampoc estan del tot resoltes. Només és Ehan qui roman, immòbil, condemnat a girar eternament. Aviat podré penjar a aquest dietari la redacció del treball. De moment, avui torno a la normalitat en un data especial, perquè l’escurçament del dia en aquesta illa és encara més angoixant que a Catalunya. Pensar que a les quatre del vespre és nit tancada potser ajuda a sentir el “winter-blue”. No és estrany així que hi hagi un fort moviment de contestació, basat en l’argument que una economia de serveis aprofita millor una hora de llum al vespre, que no pas de bon matí. Algunes estadístiques, d’accident de trànsit, semblen confirmar que la suspensió del canvi podria fins i tot servir per estalviar vides humanes. Potser el que més m’ha cridat l’atenció és que la polèmica aquí a Gran Bretanya acaba prenent forma de disputa territorial. Per molta gent el canvi d’hora és una imposició dels cinc milions d’escocesos sobre el 55 milions de britànics restant. Evidentment, als escocesos el canvi ja els hi va bé, perquè la seva no és una economia de serveis. De fet, recordo que l’any passat per aquestes dates hi era a Edimburgh, i em semblava un espectacle sorprenent el fet que a les nou del matí, més aviat fou de nit i això succeeix a Edimburg que de fet és al sud d’Escòcia. La situació deu ser encara més radical a llocs com Inverness o les illes Orcades.