Somerset House

Fa deu dies vaig poder visitar un lloc que a qualsevol altre ciutat seria un centre d’atenció de primer ordre. De fet, aquí també ho és, però passa relativament desapercebut enmig de la riquesa de l’oferta cultural d’aquesta ciutat. M’estic referent a la Somerset House un palau construït a finals del XVIII a la vora septentrional del riu Tamessis. El primer que crida l’atenció és la seva forma, quan hi entrem sembla més aviat que estem a Paris, perquè de fer és una còpia dels hotels de ville francès. Desprès d’un període d’un cert abandonament ha estat recuperat per a la ciutat. Els hiverns hi posen una pista de gel per a patinar al pati central, però òbviament això encara no hi és, perquè pel moment de fred no hem tingut gens. Més enllà de la pista i dels restaurants l’edifici és important per mantenir dues col·leccions. D’una banda la Gilbert Collection, de peces d’orfebreria en plata i or, micromosaics i el que més em va cridar l’atenció una fascinant col·lecció de caixes per a esnifar (rapè) . Aquest era un objecte fonamental per a un cavaller del XVIII, la seva producció era artesanal i representaven un senyal de distinció personal. Al museu es poden trobar més de quatre-centes, una bona part d’elles treballades amb materials nobles i sempre amb la fita de fer un objecte diferent i singular. Entre les més notables trobem quatre que hi van pertànyer a Frederic I de Prussia. D’altra banda la col·lecció Courtauld. La família Courtauld fou una família de magnats d’origen hugonot que amb el temps va anar construint una important col·lecció que va decidir donar a la universitat de Londres com a fons pel treball dels estudiants d’art de l’esmentada universitat. Això junt amb altres col·leccions del mateix origen, allò que a la terminologia del nostre país diríem la societat civil, ha format una col·lecció de més de 7000 obres d’art i no pas d’artistes de segona categoria sinó de gent com Botticelli, Cranach el vell, Tintoretto, Veronese, Rubens, Claude lorain, Van Dyck, Tiepolo Goya, Manet , Degas, Monet, Cezanne, Gauguin, Van gogh, Renoir, Toulouse-latrec o Modigliani. El contrast amb altres països on les fortunes familiars s’han consumit probablement en putes i alcohol parla per si sol. Courtauld personalment va fer una aposta des de la seva aparició per l’impressionisme francès i la col·lecció d’aquest període probablement només és superada per la del museu parisenc d’Orsay. Un quadre em va cridar poderosament l’atenció, l’anomenat A bar at the Folies-Bergère. El quadre presenta una figura central, una cambrera rosa, que mira cap a la posició de l’espectador a la seva esquena un mirall reflecteix l’animació de l’escenari del Folies-Bergere, de fet el mirall constitueix tot el fons del quadre. Desplaçat a la dreta podem veure l’esquena de la noia i el client amb el que està parlant. Si voleu més informació podeu mirar a la següent adreça: http://www.artandarchitecture.org.uk/
On per cert es diu que aquest quadre va ser assenyalat com un dels tres millors que hi ha al Regne Unit.