10/13/2005

dia de la hispanidad

Ahir es suposava que havia de ser un dia especial amb un gran nombre d’activitats extraescolars al centre, però finalment no es va fer res. En part, perquè la direcció del centre va imposar una mesura poc popular entre part del professorat: fer una pre-avaluació del cursos del segon cicle de la ESO. No avorriré als lectors amb els resultats de l’avaluació que d’altra banda tampoc tinc gaire clars. Si voldria assenyalar el contrast entre allò que hi ha de real i viu a l’ensenyament i la mitologia pseudo-científica que s’ha anat imposant com discurs legitimador. Si d’alguna cosa pot servir una avaluació és per constatar que el treball pedagògic és sempre estrictament i radicalment individual. Malgrat tot des de Sòcrates s’han fet aportacions valuoses però no decisives a la pedagogia. Sí parlem d’instrucció o adoctrinament això és altra cosa, però és clar que aquests són termes massa mal vistos, tot i que òbviament tampoc estan gaire allunyat de les pràctiques reals. D’altra banda hi ha el tema del dotze d’octubre i de la nul·la resposta dels funcionaris destinats. Catalans només en som quatre i de bascos no hi ha cap. És a dir, la nostra força no explica el fracàs d’una presumible jornada d’afirmació nacional. Aquest fet em du a formular una hipótesi que com molts altres es quedaran en aquest pur estat. Mes enllà del problema català, encara que Catalunya no existís, l’estat i la nació espanyola és intrínsecament defectuosa. En aquest sentit em sembla que les lectures que sovint es realitzen des de Madrid o Barcelona estan ambdues fonamentalment equivocades. No és la qüestió de Catalunya, la que fa en un cert sentit Espanya inviable, sinó és la inviabilitat original d’Espanya la que ha acabat originant la qüestió catalana. La comprensió d’aquest problema és més aguda en aquest sentit dins del PP que del PSOE. De fet, els populars tenen una idea clara de que cal buscar formes de crear un orgull de ser espanyols. El problema per nosaltres és que la seva clara percepció del problema fa que l’estratègia de la confrontació permanent sigui no accidental sinó essencial

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

El que els del PP no veuen és que lluiten contra molins i no contra gegants, perquè com en altres coses, la simetria Espanya/Catalunya fa por: és viable algun projecte de Catalunya?

4:34 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home