Britania

Problemes variats i de tota mena estan alentint la marxa d’aquest dietari, cosa que em sap molt greu perquè pràcticament és la única cosa que m’interessa realment de totes les que estic fent a hores d’ara. Un dietari no és de fet una bona raó per viure, però si definitiva per anar fent, i qui dia passa, any empeny. Avui reprendré l’observació del meu germà al darrer post que em va lliurar, per assegurar que tot i que no gaire encara queden unes traces de Londinium. La ciutat romana s’estenia més o menys pel que ara és la city. El riu era la frontera meridional i els límits es correspondrien amb la torre de Londres i la catedral de Sant Pau, de fet un temple ja en època romana. És una mica difícil adonar-se’n perquè precisament aquesta part de la ciutat arquitectònicament és la més nova i la traça del vells carres romans es va perdre després del gran incendi de finals del XVII. Els alemanys acabaren de contribuir perquè aquesta zona fou la més afectada de la ciutat per la força destructiva de la Luftwaffe. Allò que efectivament resta és poca cosa. Vora del riu hi ha un temple de Mitra, descobert no fa gaire més de vint anys, i que encara no he visitat, tot i que no sembla haver gaire més que els fonaments. A la frontera septentrional en el vèrtex Oest hi ha un carrer que segueix exactament la traça de l’antiga muralla romana i dins del museu d’història hi ha una muralla del XIII amb fonaments posats pels romans. Les restes arqueològiques estan exposades a l’esmentat museu que, com quasi tots els dels país, és de gran qualitat didàctica i et donà una bona idea de l’evolució de Londinium i del sentit i la significació de les restes que allí s’exposen. Curiosament ni a França, ni a Italia, ni a Espanya l’imperi romà sembla despertar l’admiració i el respecte que tenen a Anglaterra. Qualsevol pedregot del que es pugui intuir un origen romà es converteix en objecte de rememoració històrica, suposo que en part motivats pel fet que en un cert moment els anglesos van poder creure d’ells mateixos que només els romans podian ser un precedent històric que estigués a la seva alçada.