petites coincidències

Després de la meva passejada per Highgate el dissabte, diumenge vaig anar a una projecció en el Barbican de The battle of England, la recreació de l’epopeia nacional britànica que fou filmada l’any 69, i que suposà un esforç important de la cinematografia britànica del moment. La pel·lícula era presentada amb la seva banda sonora original realitzada per Sir William Walton, que mai no va ser escoltada pel públic. La United Artists va preferir substituir-la per una música més convencional que la simfònica desenvolupada per Walton. No recordo pràcticament gens de la primera vegada que vaig veure la pel·lícula a Tona quan tenia només vuit anys. La banda sonora que vaig sentir ahir realment estava molt bé i li donava una personalitat a la pel·lícula, que probablement no tenia en la seva versió més antiga. Suposo que més de la meitat del metratge està composat d’escenes de batalles aèries prou bé resoltes. La pel·lícula ofereix la possibilitat també de veure quasi totes les grans estrelles del cine britànic del moment des de Michel Caine fins a Edward Fox, passant per Trewor Howard o Lawrence Olivier. És un espectacle entretingut vist des de fora, però que evidentment pel públic anglès té una altra significació, com ho van provar els aplaudiments del públic amb que acabà la projecció. Un dels episodis de la pel·lícula mostra la inserció a la RAF, molt curta de pilots durant tota la campanya, de voluntaris polonesos. Gent valenta però que irritaven l’oficialitat anglesa pel seu desconeixement de la llengua de Shakespeare. Precisament el dia anterior a Highgate vaig veure les tombes de molts d’ells, caiguts per defensar Anglaterra i també per un alliberament de Polònia que al capdavall tampoc es va produir en els termes que ell volien. Va ser una curiosa coincidència, com ho és també, tot i que, més previsible que la projecció tingués lloc al Barbican, un complex urbà del qual caldrà parlar algun altre dia, i que sorgí com a conseqüència precisament del bombardeig alemany sobre la City londinenca.