final d'estiu

Avui és la primera tarda des de que hi soc aquí que he tingut una sensació clara d’arribada de la tardor. Aquesta tarda he anat a córrer a Queens Park i la pluja ha fet la feina que defineix aquesta estació, omplint la gespa d’una bona quantitat de fulles. Avui ha fet un matí sencer de pluja bastant continuada i els pronòstics encara que preveuen una recuperació del sol, ja anuncien temperatures inferiors als vint graus de màxima. Una peculiaritat de Londres és aquesta estranya proximitat amb la naturalesa, que semblaria impossible en una ciutat de gairebé deu milions d’habitants. Certament jo a Barcelona no la vaig sentir mai. Tampoc cal, però, tirar coets, si alguna cosa es pot deduir d’aquest meu darrer intent literari, és que les meves impressions personals, com les de posem per cas, el coronel Kurtz, tendeixen al gnosticisme. En qualsevol cas, tardor vol dir un progressiu escurçament dels dies, en aquestes latituds de manera molt acusada i en aquesta situació, allò que s’escau és el recolliment i la meditació. Segurament també és el que em cal. Si en sortirà alguna cosa de tot plegat, és una predicció més aventurada que qualsevol part meteorológic