Hinduisme londinenc

Diumenge passat vaig estar a un dels llocs més interessants de Londres el temple hindú de Neasden, el més gran fora del subcontinent (veure aquí). Neasden és un dels molts barris que s’estenen més enllà del centre de Londres i que per a molta gent és important sobretot perquè hi ha un dels centres londinencs d’IKEA. El temple queda així prou lluny del centre per evitar que es converteixi en una fita del turisme de masses, el qual des del meu punt de vista és a Londres quasi exclusivament comercial, tenint Harrods com a lloc sagrat. Tanmateix la visita val la pena. L’edifici té unes dimensions considerables. La seva planta no crec que sigui inferior a la de Santa Maria del Mar, tot i que no tingui la seva alçada. Tot l’edifici està fet en marbre blanc de Carrara que fou dut primer a l’India on fou treballat per artesans i després enviat a Gran Bretanya. S’esmerçaren unes 5000 tones de marbre i totes les columnes i superfícies que apareixen a la vista estan treballades. L’edifici no té més de deu anys d’antiguitat i fou en la seva major part fet per aportacions de treball voluntari. L’efecte és realment extraordinari i contrasta d’allò més en una ciutat on molts pocs edificis utilitzen en la seva construcció alguna mena de pedra. El temple, mandir és la paraula adient en aquest cas, està dedicat a Bhaqwan Swaminarayan un renovador de la religió hindú que va viure el segle passat. A diferència de Sant Pau o Westminster Abbey, l’entrada és gratuïta perquè la finalitat fonamental es donar a conèixer la religió i la cultura de la India. La veritat és que la vitalitat del lloc és considerable. La presència d’occidentals era exigua i la major part de la gent pertanyia a la nombrosa comunitat hindú de Londres, 500.000 al Regne Unit crec recordar. Al seu costat hi ha un complex escolar establert per la mateixa comunitat religiosa on els alumnes reben el curriculum anglès però des d’una perspectiva hindú. Una exposició informa els visitants dels aspectes més destacats de la religió i la cultura hindú. Allí trobem informació sobre la importància del sanscrit o sobre els primitius èxits de la filosofia i la ciència hindú, els quals inclouen la invenció del numero zero, la definició del teorema de Pitàgores, molts abans que Pitàgores o la descripció d’un sistema cosmològic anàleg al de Copèrnic abans de Crist. La seva religió és presentada com la més antiga i la tolerant i de fet les seves prescripcions són en general molt raonables i serien per mi fàcils de subscriure si no estiguessin en el fons basades en la superstició primitiva que constitueix la noció d’ànima.