calor i anglicanisme

Aquí fa calor de debò, el termòmetre s’està enfilant per sobre dels vint i set graus i quan miro la moqueta de casa em poso malalt. Avui no he anat a treballar, l’examen d’anglès m’ha servit d’excusa per deslliurar-me per un dia de la maledicció bíblica i com he estat ocupant el meu cervell, de manera infructuosa tot s’ha de dir, en recordar col·locacions i assimilar algun phrasal verb, la veritat és que no tinc gaire a dir. Al Regne Unit s’està desenvolupant una campanya contra la pobresa en Africa. A diferència de les espanyoles però la implicació del govern és bastant real i això es mostra tant en les seves iniciatives en política internacional com en el treball efectiu del canceller Brown com a propagandista d’aquesta causa. Per primera vegada avui ha estat nomenat arquebisbe de l’església anglesa un home de color, el primerca. Una mostra de l’obertura d’aquesta església. Tan oberta, de fet, que no sembla requerir cap creença en particular. Això no és de cap manera una crítica. Més aviat revela el geni britànic, la seva facilitat per no escarrassar-se el cap amb bestieses, que vol dir tenir consciència de la petitesa i en definitiva la ridiculesa dels afers humans.